Després de quatre anys, torna a la Sala Rusiñol l’obra de l’enyorat Joan Capella (1927-2005). L’Ignasi Cabanas en destaca l’oportunitat —casi privilegi— d’aquesta mostra i la seva excepcionalitat, ja que al mercat hi ha poca obra a disposició.

El crític d’art prosseguia explicant que Joan Capella era un artista creatiu. «Un cop traspassat, semblava que la seva obra restava tancada, com passa amb els artistes en general, perquè ells solen representar llur època. Però en el cas d’un creatiu com en Joan —no saps per què— la seva obra “viu”: va creixent per ella mateixa».

Al final de la seva vida, el pintor Capella va deixar molta obra feta, bona part de la qual la va cedir a la seva ciutat, Montcada i Reixac. Ell és molt representatiu de la pintura catalana dels anys 20 i 30, emmirallat en la producció francesa. La seva obra aporta un sentit d’alta civilitat.

En l’obra d’en Joan Capella ens hi trobem nosaltres mateixos: ens pertany! La figura apareix el mínim possible; i la sensibilitat és aportada a través del color. «Això sí que és pintura: el dibuix serveix de suport, mentre que parlen els colors i la composició» (Josep Mª Cadena). Una pintura així, oberta, permet que «nosaltres siguem d’ara, però amb un “ara” que ve d’abans i que mira al futur:… Cada generació té l’obligació de recordar el millor de la memòria i intuir el que ha de venir».